LA COMPETICIÓ

Aquest escrit només pretén ser una petita guia d’ajuda adreçada a jugadors, un petit suport per afrontar una competició . El fet de llegir-lo o d’intentar aplicar-lo és ja un èxit i serveix per millorar.
Ningú té la vareta màgica per obtenir bons resultats, cal treballar molt i molt dur, fer les coses ben fetes i tenir una mica de sort. Per tant, no us desanimeu si en un principi les coses no us surten com voldríeu que us sortissin.

L’alimentació.

-L’últim àpat fort d’abans de la competició: és aconsellable que sigui un àpat prou consistent, ric en hidrats de carbó, normapent serà un sopar o un dinar. Per exemple: macarrons o espaguetis, escalopa de carn amb patates i un iogurt o fruita. Si es tracta d’un sopar heu de deixar un espai de temps prudencial abans de ficar-vos al llit ( 90 minuts mínim), si es tracta d’un dinar heu de deixar un espai mínim de 2 hores abans de l’inici de la competició per pair-lo bé.

-L’àpat durant la competició: no pot ser un menjar gaire copiós, ha de ser lleuger (amanida o verdures, peix o pollastre a la planxa, fruita o iogurt). Com menys espai de temps tingueu per fer-lo més lleuger haurà de ser. Mai heu d’acabar amb la sensació que us heu atipat massa.

-Entre àpats (en el pavelló): és recomanable prendre fruita, galetes, fruits secs o barretes de muesli (però no de manera abundant). Eviteu, si podeu, els donuts, foskitos o similars.

Begudes.

-Beguda: s’ha d’anar bevent aigua constantment, però de mica en mica. Cal beure abans de tenir la sensació de set, per evitar beure molta aigua de cop. Intenteu evitar les begudes fredes (si no hi ha altre remei, hauríeu de mantenir una estona la beguda a la boca abans d’empassar-vos-la).

Són molt aconsellables les begudes isotòniques (aquarius, isostar, gatorade...) i els sucs de fruita.
Heu d’evitar les begudes que portin gas (coca-cola, fanta, etc.). Tot i que beure una mica de coca-cola pot anar bé si us cal activar-vos.

El més important en el tema de l’alimentació és vigilar de no fer experiments alimentaris nous, cal prendre el que el vostre cos estigui acostumat a prendre, el que s vingui de gust sempre que no sigui perjudicial.

2. Preparació de la competició.

-El descans profund: la nit abans d’una competició és fonamental poder dormir un mínim de 8 hores. Hem d’exigir als nostres companys d’habitació el dret de descansar. És aconsellable llevar-se unes 2 hores i mitja abans de la competició per poder estar ben activats de cara a l’inici dels partits (és molt útil fer una mica de footing suau d’uns 10 minuts després de llevar-nos).

El descans.

-El descans actiu: enmig de la competició o després de dinar gairebé sempre tindrem un espai de temps per poder descansar. És millor no fer migdiades, en tot cas hauran de ser molt curtes (no més de 20 minuts), és millor estar estirat i relaxat escoltant música suau per exemple. No s’haurien de fer activitats físiques complementàries que ens puguin desgastar energies de cara a la competició (partidets de futbol, piscina, etc.).

Per relaxar-nos o per activar-nos pot anar molt bé escoltar música, però si ho feu amb casc eviteu de pujar massa el volum perquè us perjudicarà a l’hora d’escoltar el toc de la pilota quan jugueu.
Es pot jugar a video-cònsoles, però no cal abusar-ne (1 hora com a màxim)

El material.

-El material: tingueu cura del material que necessitareu per a tota la competició (cola suficient, gomes en bon estat de recanvi, fusta de substitució, tovallola, samarretes...). Aquest apartat és molt més important del que sembla.

L’escalfament.

-L’escalfament: l’escalfament, tant a fora com a dins de taula, s’ha d’adaptar a les vostres necessitats i a les possibilitats reals de temps i de sala. Ha de ser tant complet com sigui possible.

En primer lloc, hem d’ aconseguir una taula lliure, a poder ser que sigui la mateixa en la que jugarem, i un bon company amb qui poder entrenar, cal ser molt espavilats en aquest tema. Si cal ja farem l’escalfament físic al costat d’aquesta taula que ja tindrem reservada.

Haurem de reduir l’escalfament físic a uns breus exercicis d’activació sense estiraments si veiem que el temps se’ns tira a sobre.

Eviteu les xerrades quan arribeu al pavelló, busqueu ràpidament el lloc adequat per encolar i concentreu-vos en el què és reapent important. Recordeu també la importància dels estiraments en acabar la competició.

Els rivals.

-Els rivals: sempre que sigui possible, hem de conèixer amb prou anticipació els rivals amb els que us enfrontareu (en alguns casos el vostre entrenador us podrà ajudar); cal preparar tàcticament els partits que pugueu.

És molt aconsellable portar una petita llibreta on podeu anar anotant les vostres impressions respecte els rivals amb els que jugueu, sempre us els podreu tornar a trobar més endavant en la mateixa competició o en una altra de més important.

Si no els coneixeu intenteu veure’ls jugar quan en tingueu oportunitat o aprofiteu el petit escalfament d’abans del partit per observar-ne algun detall (vigileu si tenen gomes “rares”).

Penseu que qualsevol rival, per molt bo que sigui, pot tenir un mal dia i el podreu guanyar, només us ho heu de creure; també haureu de vigilar si us toquen rivals fluixos perquè si no esteu atents us poden sorprendre i els nervis no us deixaran reaccionar. Tots els partits són molt importants per extreure’n conclusions positives i per millorar.

El partit

-El partit: tots els partits s’han d’afrontar amb mentalitat guanyadora i positiva, per pensar en perdre ens podem quedar a casa, qui no ho intenta no guanya mai. Les excuses de mala sort, de taules que boten malament o de sales mal il·luminades no serveixen per a res i són de mals perdedors. Hem de saber extreure conclusions positives d’una derrota per evitar que torni a succeir.

Mantingueu sempre una actitud correcta davant del vostre rival, però feu valer els vostres drets reglamentaris quan calgui. El material amb el que jugueu és sagrat i no té cap culpa dels vostres errors.

Sabeu perfectament que molts partits es decideixen per dos punts, que una classificació pot dependre d’un punt en un triple empat, que les remuntades sempre són possibles. Per tot això, no llenceu mai un punt, tots són d’or.

Cal que intenteu de mica en mica pensar per vosaltres mateixos en la tàctica d’un partit, cal evitar la dependència estricte d’un entrenador, que us pot ajudar en circumstàncies molt concretes, però que no jugarà per vosaltres.

Cada error té una explicació, busqueu la causa d’un punt perdut per evitar que es torni a produir.

Joaquim Mallorquí i Quintana
CENTRE DE TECNIFICACIÓ DE CALELLA